Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s’originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l’època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l’ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l’ésser humà mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot, dins d’una mateixa nació sorgeixen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

El romanticisme va ser una reacció contra l’esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el neoclassicisme, i anteposava, abans de tot:

  • La major importància del sentiment enfront de la raó.
  • El dramatisme, amb accions i emocions portades a l’extrem.
  • La forta tendència nacionalista de cada país.
  • La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
  • La de l’originalitat en contra de la tradició grecollatina.
  • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
  • La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
  • L’obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l’obra perfecta, conclosa i tancada.